“Hi ha un no sé què que es respira juntament amb l’audició de les teves partitures que em fa pensar que has entès molt bé una màxima primera: la música és transcendental per definició, i ha de sonar apropada –poc o molt- a aquesta religiositat o transcendència que posseeix de base”
Jordi Llovet, catedràtic de literatura

Escrits – Sobre